Educar o ensinistrar?

Escrit per Super User on . Posted in Articles (cat)

L’ ensinistrament tradicional es fonamenta en l’ obediència bàsica, i consisteix en ensenyar al gos habilitats especifiques ( seure, venir quan el crides, etc) utilitzant de forma habitual la correcció i, sovint, el càstig.

Educar significa anar més enllà, es tracta de proporcionar al gos les eines necessàries que li permetin gestionar les diferents situacions en les que es pot trobar al llarg de la seva vida en la societat humana, i que poden diferir en funció de l’ entorn ( rural, urbà, pis, jardí, etc) i/o de la nostra rutina ( temps que estem a casa, temps que li podem dedicar, etc). És a dir, l’ ajudem a sentir-se segur en un entorn que no és el seu natural, amb la qual cosa reduïm la probabilitat que sorgeixin conductes no desitjades.

Per exemple :

El gos que, quan es queda sol destrossa el pis, plora i gemega, es fa les seves necessitats...si solament ensinistrem, el que farem serà renyar al gos cada cop que mostri aquesta conducta, enfadar-nos i, sovint, castigar. D’ aquesta manera, no estem incidint en la causa que origina la conducta, solament en el comportament concret, de manera que el pobre gos no entén res.

Si treballem des del punt de vista de l’ educació, entendrem que el gos és un animal social, que viu en grup i tolera malament el fet d’ estar sol. Així doncs, hem de dur a terme un protocol d’ intervenció que el prepari per a quedar-se sol sense que aquest fet li suposi un problema. Li donem eines per gestionar la situació, en comptes de castigar.

En qualsevol procés d’ educació canina, començarem sempre per reforçar o instaurar ( si no existeix) el vincle entre l’ animal i el guia ( la seva persona de referència).

Això no significa que no calgui treballar obediència bàsica, és clar que sí, però sempre sense oblidar que el gos té conductes de gos, que de vegades poden resultar incòmodes o desagradables per a les persones, i es tracta d’ entendre-les per tal d’ oferir conductes alternatives, permetent, en la mesura del que sigui possible, que el gos pugui fer de gos!

Així doncs, quan eduquem, proporcionem al gos l’ oportunitat de resoldre problemes o situacions, l’ estimulem mentalment, ha de tenir l’ opció d’ equivocar-se i buscar alternatives, així aconseguim que guanyi en seguretat autoestima i independència.

Un gos ben educat és la base per a una convivència plena de satisfaccions, i una correcta socialització n’ és el primer pas, per això la importància de les classes per a cadells.

Gos feliç = persones amb les qui conviu felices!