Agressivitat, por i estrès

Escrit per Super User on . Posted in Articles (cat)

Catalan

En aquest article veurem la relació que hi ha entre una resposta conductual d’ agressivitat, una emoció bàsica com la por i una resposta fisiològica com l’ estrès, i entendrem per què, sovint, incidir únicament en la conducta agressiva no dóna resultat...o pot semblar que sí, doncs l’ animal deixa de presentar aquest comportament, però si no s’ ha treballat la causa, el problema queda latent i pot aparèixer per una altra banda, en forma d’ un altre comportament ( per exemple, destrossar objectes, bordar, gemegar o altres). Cal rebaixar nivells d’ estrès i ajudar el gos a tenir més confiança i seguretat en ell mateix a l’ hora de gestionar situacions de conflicte.

Hi ha molts tipus de comportaments agressius, i les causes són diverses, la intenció d’ aquest article no és, en absolut, treure importància a aquests comportaments, senzillament, es centra en una de les causes, més freqüent del que ens pensem.

D’ altra banda, també deixar clar que cada gos és un món i cal avaluar-lo individualment, en funció del seu temperament i situació particular.

Comencem, doncs!

D’ entrada,cal tenir clar que, tant la por com l’ agressivitat, són reaccions davant un estímul o situació que el gos percep com un perill o amenaça, i tant l’ una com l’ altre tenen un component d’ estrès.

Davant un estímul o situació que el gos percep com un perill o amenaça, es desencadenen una sèrie de reaccions fisiològiques per afrontar l’ estrès que suposa aquesta situació o estímul, i que preparen al cos per lluitar o fugir.

Per explicar-ho de forma simple, direm que el cervell es divideix en dues zones, el racional i l’ emocional ( abans anomenat sistema límbic). El racional està lligat a la capacitat de pensar i a la resolució de conflictes mentre que l’ emocional té com a funcions l’ expressió, processament i regulació de les emocions, la memòria i l’ agressivitat. Treballen plegats per generar les conductes finals amb contingut emocional i cognitiu, però el seu funcionament podríem dir que és competitiu. És a dir, quan un d’ ells està molt activat, l’ altre s’ inhibeix o disminueix el seu funcionament.

Davant una situació d’ estrès, les variacions en els nivells de diferents hormones a la sang provoquen una suspensió temporal en el funcionament del cervell racional i predomina l’ acció del cervell emocional, apareixen la impulsivitat, la híper reactivitat, l’ansietat o la irritabilitat i la resposta conductual pot ser agressiva.

Una de les hormones més rellevants en aquest procés és el cortisol, sovint anomenat l’ hormona de l’ estrès. Aquesta hormona incrementa la seva presència al cos en moments d’ excitació, per preparar al gos per enfrontar-se a reptes, perills i amenaces, el seu objectiu és combatre l’ estrès. L’ excés de cortisol inhibeix la secreció de la dopamina i la serotonina, la qual cosa es reflexa, conductualment, en una major irritabilitat, disminució de la capacitat d’ aprenentatge, ansietat, impulsivitat i agressivitat.

L’ estrès i la por són necessaris per a la supervivència, cal tenir capacitat de reacció davant perills i/o amenaces reals. En gossos equilibrats, un pic d’ estrès no ha de suposar un problema, sempre i quan tinguin les eines per gestionar la situació i el temps per a recuperar-se i baixar els nivells de cortisol. El problema, en els gossos insegurs i amb por, és que no tenen aquestes eines i, com que hi ha molts estímuls que els generen inseguretat, no aconsegueixen baixar el cortisol a la sang, de manera que no poden relaxar-se, per això tenen reaccions desproporcionades davant certs estímuls que, objectivament, no haurien de representar una amenaça, i apareixen els comportaments agressius, per defensar-se d’ allò que els fa por. UN GOS AMB POR/INSEGURETAT, TINDRÀ ALTS NIVELLS D’ ESTRÈS I MÉS TENDÈNCIA A PRESENTAR CONDUCTES AGRESSIVES

La conclusió és que, davant un gos que presenta conductes agressives, cal fer un treball global i, força important, ser conscients de quina és la nostra actitud en aquestes situacions. Si nosaltres ens alterem, cridem, castiguem, la informació que donem al gos és que té motius per comportar-se com ho fa, encara que no ens ho sembli estem reforçant la conducta. Naturalment, el tema és molt més complex, això són unes pinzellades, i sempre cal avaluar al gos en concret per conèixer el seu temperament i quines situacions desencadenen el comportament.

Pautes de treball i comunicació amb un gos insegur

• Important treballar la calma, nosaltres hem de ser un referent de calma per al nostre gos, això li dóna seguretat.

• Millorar la seguretat i confiança en ell mateix. Unes eines molt útils són els jocs d’ estimulació mental i el treball d’ olfacte, doncs està aprenent a resoldre problemes i, al centrar-se en una tasca cognitiva, estem afavorint que treballi la part racional del cervell, amb la qual cosa reduïm les probabilitats que apareguin emocions conflictives i ens ajuden a rebaixar l’ estrès. Li proporcionem al gos esgotament mental saludable.

• Ensenyar conductes alternatives, reduint càstigs i/o correccions.

I fins aquí l’ article d’ avui. Espero que us hagi estat útil, i no dubteu en fer qualsevol consulta sobre el tema!